23 de març 2007

Camps i Clos
Fa vint anys un canal de televisió era molt. N'hi havia dos i el tercer era el tercer. I si a més era tan espectacular com la TV3 d'aleshores, representava a casa nostra una entrada lluminosa i enlluernadora alhora. Avui un canal ja és poca cosa. En tenim dotzenes i tenim el YouTube i la televisió IP i els satèl·lits i no sé quantes coses més. Des de Nàquera, si volen, poden veure amb facilitat la televisió de l'Iran o un programa en llengua gal·lesa de la Patagònia. Prohibir TV3 en aquest context, com diuen els anglesos, 'speaks volumes' (parla com un llibre obert, com si diguérem). És ràbia, pura ràbia visceral. Tot fetge.