21 de juny 2009

Fa uns dies em van enviar això per correu electrònic (en castellà, la traducció és meva).

Crec que, com diu al final, no calen gaires comentaris.

Cada dia 10 homes es reunien en un bar per fer-la petar i beure cervesa.

El compte total dels deu homes pujava a 100 €. Acordaren pagar-lo proporcionalment segons l'escala de riquesa de cadascun. I la cosa quedà més o menys així:
  • Els primers quatre homes (els més pobres) no pagaven res
  • El 5è pagava 1 €
  • El 6è pagava 3 €
  • El 7è pagava 7 €
  • El 8è pagava 12 €
  • El 9è pagava 18 €
  • El 10è (que era el més ric) pagava 59 €
Des d'aleshores tots es divertien i mantenien l'acord entre ells, fins que un dia l'amo del bar els va fer un "regal": «Ja que vostès són tan bons clients, els reduiré el compte de les seves cerveses diàries 20 €. Des d'avui les copes els costaran 80 €!»

El grup, no obstant, va decidir seguir pagant el compte en la mateixa proporció que ho havien fet fins aleshores.

Els quatre primers van seguir bevent gratuïtament; la rebaixa no els afectava en absolut.
Però què passava amb els altres sis amics, els que realment pagaven el compte? Com havien de repartir-se els 20 € de rebaixa de manera que tots en rebessin una porció justa?

Van calcular que els 20 € dividits entre 6 eren 3,33€, però, si restaven aquests euros de la porció de cadascun, aleshores el 5è i el 6è homes estarien cobrant per beure, ja que el 5è pagava inicalment 1 € i el 6è, 3 €.

Aleshores l'amo del bar va suggerir que seria just reduir del compte de cada un la mateixa proporció, i es va posar a calcular la nova quantitat que els tocaria pagar:
  • Els primers quatre homes (els més pobres) no pagaven res - seguien igual
  • El 5è no pagaria res: 100% d'estalvi
  • El 6è pagaria 2 € en lloc de 3 €: 33% d'estalvi
  • El 7è pagaria 5 € en lloc de 7 €: 28% d'estalvi
  • El 8è pagaria 9 € en lloc de 12 €: 25% d'estalvi
  • El 9è pagaria 14 € en lloc de 18 €: 22% d'estalvi
  • El 10è pagaria 49 € en lloc de 59 €: 16% d'estalvi
Els sis pagadors inicials estaven en una situació millor que l'anterior.

Però un cop fora del bar, van estar comparant el que s'estaven estalviant cadascun.

"Jo només rebo 1 € dels 20 que ens estalviem", va dir el 6è home, i senyalant al 10è, "En canvi ell en rep 10!!"

"Això mateix!", va dir el 5è home. "Jo igualment només m'estalvio 1 €! És injust que ell rebi 10 vegades més que jo!!"

"És cert!", va dir el 7è home. "Per què ell rep 10 € de rebaixa i jo només en rebo 2?!! Els rics sempre reben beneficis més grans!!"

"Un moment!", van dir els quatre primers a la vegada. "Nosaltres no hem rebut res de res! El sistema explota als pobres!!"

Els nou homes van rodejar al 10è i el colpejaren.

La nit següent, el 10è home no va anar al bar a beure i fer-la petar, de manera que els altres nou van seure i beure sense ell. Però a l'hora de pagar el compte van descobrir una cosa inquietant: Entre ells nou no arribaven a pagar ni tan sols LA MEITAT del compte.



I així és, els catalans són els que més paguen perquè són els que produeixen més riques, i en conseqüència haurien de gaudir d'avantatges més grans.

La comunitat que paga més impostos són els que haurien de rebre més beneficis.

Poseu-los impostos molt alts, ataqueu-los per ser els que més produeixen i el més probable és que no apareguin mai més. De fet, és quasi segur que començaran a beure en algun altre bar, a l'estranger, on l'atmosfera sigui un poc més amigable.


Per als que entenguin, no és necessària una explicació.

07 de juny 2009

Eleccions europees.

Fa molt temps que no escric al blog. Això és així perquè fa molt temps que he perdut l'interès en llegir les notícies. Abans creia que era bo llegir-les per saber una mica el que passava, però el que passa és que tot passa i tot segueix igual. I n'estic cansada.

Ahir em van preguntar si aniria votar. I avui m'ho han tornat a preguntar. La veritat és que són les quatre de la tarda i encara em pregunto si hi aniré.

Parlant, parlant he acabat dient una serie de coses que m'han demanat que escrivís al blog. I així ho faig.

El cas és que estic molt cansada de la política. No funciona el sistema que s'han inventat i la prova de que no funciona és que poc més d'un 26% de persones de l'estat espanyol saben que hi ha eleccions avui.

I a mi em toca molt els nassos això. Perquè per què he d'anar a votar si el meu vot no servirà de res? I dic que no servirà de res perquè no em sentiré representada. I per tant, és igual si voto o no, ja que aquells a mi no em representen. Els hagi escollit o no.

I hi ha una altra cosa a tenir en compte que fa que estigui molt cansada de la política i sobretot dels que l'exerceixen.

Ara diuen que estem en crisi, i que tots hem de fer esforços per tirar endavant. Però no he vist cap esforç per part dels governants. En cap moment han fet cap gest de l'estil... congelar-se els sous o fins i tot rebaixar-los. I parlant de rebaixes. Jo no sé com acabarà l'IPC d'aquest any, però a mi m'han apujat el sou amb la previsió que va fer l'estat a principis d'any. I la pregunta és: si cada any, l'IPC real és superior al previst i amb aquestes dades, el mes de febrer em paguen els endarreriments que això m'ha generat, el febrer que vé, si l'IPC real és més baix que el previst, em cobraran els excessos?

I parlant d'excessos. Em sembla que és excessiu que tres representants polítics del mateix estat vagin a seure a la tribuna d'un camp de futbol. A la tribuna de Roma hi havia el Rei dels espanyols, el seu president del govern i el president del govern del meu país. Tres tios, que cobren en un mes el que jo escassament puc arribar a cobrar en un o dos semestres, asseguts a la tribuna mirant un partit de futbol. El viatge fins allà, tot i que ara hi ha moltes companyies de baix cost, segur que el van fer en primera de la companyia de més alt cost, o fins i tot amb avions privats, encara que potser hi ha qui dirà que no és un avió privat sinó un bé de l'estat. Pel cas és el mateix. El viatge d'aquells tres homes ben vestits el varem pagar entre tots. El viatge i l'estada, que ja que van a Roma, suposo que s'hi van quedar a dormir. I jo, sòcia i seguidora del barça des que tinc ús de raó, em vaig haver d'empassar el partit a través d'una televisió d'àmbit "nacional" que diuen ells. És a dir, espanyola.

I parlant de pagar. Jo els he pagat part del seu viatget. Però ell, i ara em refereixo al Montilla, no fa gaire mesos ens deia que els que encara tinguin poder adquisitiu que es dediquin a comprar regals per nadal, perquè és la gent que pot fer que l'economia es mogui i ens faci sortir de la crisi. Però i ells? Ells que són els que tenen més poder adquisistiu quin és l'exemple que ens donen? Jo no els he vist gastar-se ni un ral de la seva engreixada butxaca. Sí que en gasten de quartos, però són els de l'erari públic els que gasten a dues mans. I els seus??? I el que també em fot de tot plegat és que jo, a sobre de tenir un sou de merda, m'he de pagar un pla de jubilació que ara mateix està patint un estat d'anorèxia fatal perquè no tinc gens clar que la Seguretat Social em pugui donar cap ral quan m'arribi l'hora. L'hora de la jubilació, vull dir. Mentre que a ells, estiguin o no jubilats, l'estat els seguirà pagant una morterada "por los servicios prestados".

Doncs ho sento. El sistema és una merda i jo en sóc còmplice amb el meu vot.

Com diu el meu pare, i cada dia penso que té més raó, l'únic sistema que és bo és l'anarquia. El problema és que tampoc no funcionaria.

Doncs això, que jo segueixo pensant si he d'anar a votar o no. I en cas que hi vagi tampoc tinc clar quin ha de ser el meu vot.

Així doncs, us deixo, no sé si per molt o per poc temps.

Salut, vici i anarquia per tothom.
Reblog this post [with Zemanta]